''El petit Príncep''

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)».

Recomanació d'un llibre del meu escritor preferit!
‘El món groc’ està considerat com un llibre d'autoajuda per molta gent, encara que el propi autor defensa que no es tracta d'aquest tipus de llibres perquè no pretén donar solucions, sinó simplement fa referència a uns ensenyaments que posa en pràctica en la seva vida, i que va aprendre durant el temps que va tenir càncer. I és que Albert va tenir aquesta malaltia tan coneguda per tots durant deu anys (en la seva adolescència i joventut). Gens menys que quatre diferents que li han deixat com a resultat sense una cama, un pulmó i un trosset de fetge. Avui està totalment guarit, i ens mostra el molt que va aprendre en aquesta vida d'hospital.

''Jo sempre he cregut que el món groc és el món en el qual realment estem. El món que ens mostren les pel·lícules, el del cinema, és un món creat per tòpics que no són veritat, i acabem pensant que el món és així. T'ensenyen com és l'amor, i després t'enamores i no és com en les pel·lícules. T'ensenyen com és el sexe, després tens sexe i tampoc s'assembla al de les pel·lícules. Fins a t'ensenyen com són les ruptures de les parelles. Quantes vegades la gent ha quedat amb la seva parella en un bar i ha emulat una ruptura de cinema. I no funciona, no funciona perquè el que en el cel·luloide es despatxa en cinc minuts, després a tu et porta sis hores i al final no trenques sinó que et compromets a casar-te o a tenir un fill''.

''Jo soc Malala''

És l'excepcional relat d'una família bandejada pel terrorisme global, de la lluita per l'educació de les nenes, d'un pare que, ell mateix propietari d'una escola, va recolzar a la seva filla i la va encoratjar a escriure i a anar al col·legi, i d'uns pares valents que volen a la seva filla per sobre de tot en una societat que privilegia als fills homes. Jo sóc Malala ens fa creure en el poder de la veu d'una persona per canviar el món. Com a reconeixement al seu valor i a la seva lluita, ha rebut nombrosos premis: Premi Nacional de la Pau de Pakistan en 2011, Premi Infantil Internacional de la Pau en 2013, XXV Premi Internacional Catalunya 2013. «Jo no parlo per mi, sinó per aquells la veu dels quals no pot ser sentida. Aquells que han lluitat pels seus drets. El seu dret a viure en pau. El seu dret a ser tractats amb dignitat. El seu dret a la igualtat d'oportunitats. El seu dret a l'educació.» Això deia Malala Yousafzai, autora del llibre juntament amb Christina Lamb. Amb quinze anys d'edat, va ser a punt de pagar el gest amb la seva vida. Li van disparar en el cap a frec de roba mentre tornava a casa de l'escola amb autobús, i pocs van pensar que fora a sobreviure. «Els extremistes han demostrat què és el que més temen: a una nena amb un llibre.»
El brutal intent de silenciar la seva veu, només va aconseguir que s' escoltès més.